La història de Berlín
Des dels primers assentaments a la ciutat
Els primers assentaments de l’actual ciutat de Berlín varen ser Cölln, l’actual illa dels museus, i Berlín, situat a la ribera nord del riu Spree. Ambdós varen fundar-se al segle XIII i la primera referència de Cölln data del 28 d’octubre de 1237. Podríem dir que aquesta és també la data en la qual va fundar-se Berlín. L’any 1307 les localitats de Cölln i Berlín es fusionaren en una única ciutat.
L’any 1451, després d’alguns disturbis, el príncep Frederic II declarà aquesta doble ciutat el seu lloc de residència. Durant el seu regnat (1640 - 1688), Friedrich Wilhelm va dirigir el ressorgiment de la ciutat després d’una època en la qual Berlín va patir incendis, la pesta i la guerra. Es va construir una fortificació i les primeres edificacions, com el carrer que ara coneixem per "Unter den Linden".
Ciutat residencial i creixement imparable
Després de l’auto-proclamació del príncep Frederic III com a rei Frederic I de Prússia l’any 1701, Berlín va convertir-se en cort reial i ciutat residencial. En aquella època varen edificar-se -se moltes de les construccions més conegudes. Entre els anys 1740 i 1788, sota el regnat de Frederic Guillem I, anomenat el Rei Sergent i Frederic II El Gran, Berlín va convertir-se en la ciutat industrial més important de Prússia.
El rei Frederic El Gran va encarregar la configuració urbanística de la ciutat al mestre Knobelsdorff. El nombre d’habitants va arribar a superar els 150.000. Durant el regnat de Frederic El Gran es va promoure l’art i la cultura, i les ciències i la investigació. Berlín va convertir-se en el centre de la Il·lustració.
Entre 1806 i 1808, les tropes de Napoleó ocuparen la ciutat. Després de la victòria a "la batalla del poble" de Leipzig l’any 1814, la quadriga que Napoleó havia pres va retornar a la porta de Brandemburg. Al llarg de les dècades següents es varen construir els elegants edificis clàssics de Schinkel i els parcs de Lenné. A mitjans del segle XIX, l’economia va experimentar un important creixement i la població va augmentar ràpidament.
Capital de l’Imperi alemany
En el moment de la fundació de l’Imperi alemany l’any 1871, a Berlín hi vivien més de 800.000 persones. Guillem I, rei de Prússia de 1861 a 1888, va ser coronat emperador d’Alemanya. Berlín va convertir-se en la capital de l’Imperi alemany i l’any 1895 ja hi vivien més de mig milió de persones. Guillem II va ser l’últim emperador d’Alemanya i va regnar entre 1888 i 1918. Va exiliar-se l’any 1918, després de la Primera Guerra Mundial.
La derrota a la Primera Guerra Mundial l’any 1918 va sumir l’Imperi i la capital en una crisi profunda de la qual va sorgir la República. Tot i les males condicions econòmiques i les revoltes, durant els anys vint va florir la vida cultural. Les innovacions teatrals, les estrenes de cinema, les varietats i una vida nocturna incomparable caracteritzaren els Anys Vint de Berlín.
L’any 1933, Adolf Hitler va fer-se amb el poder. Sota el seu mandat ordenà la persecució de jueus, comunistes, homosexuals, opositors i moltes altres persones. Havia començat l’etapa més fosca del la ciutat.
L’any 1936 es celebraren a Berlín els XI Jocs Olímpics. Poques persones s’imaginaven les ànsies de poder de Hitler. L’1 de setembre de 1939, amb l’inici de la Segona Guerra Mundial, a Berlín hi vivien més de 4,5 milions de persones. L’any 1943 varen produir-se els primer atacs aeris a la ciutat, els quals derruïren al voltant d’una tercera part de les seves vivendes i molts edificis històrics fins a la derrota el 8 de maig de 1945
Reconstrucció i repartiment
L’any 1945, passat el terror nacionalsocialista i un cop acabada la Segona Guerra Mundial, la ciutat estava derruïda i la seva població s’havia reduït a la meitat. Les quatre forces guanyadores –Unió Soviètica (Est), Estats Units (Sudest), Regne Unit (Oest) i França (Noroest)- es repartiren la ciutat.
El 25 de juny de 1948, la Unió Soviètica bloquejà les tres parts occidentals de la ciutat. Els aliats ajudaren la ciutat amb un passadís aeri i els anomenats bombarders "Rosinenbombern". Un any després, el 12 de maig de 1949, aconseguiren aixecar el bloqueig de Berlín.
Amb la fundació de la República Democràtica d’Alemanya (RDA) el 7 d’octubre de 1949, Berlín Est fou declarada capital de la RDA. El govern de l’RDA traslladà la seva seu a la banda oriental de la ciutat. Per aquella època, els berlinesos encara podien entrar a la part occidental sense problemes per, per exemple, treballar-hi.
El mur construït el 13 d’agost de 1961 confirmà la divisió de la ciutat de Berlín. El berlinesos de l’est ja no podien passar a la part occidental per visitar la família ni per treballar-hi. Temps després, amb la visita de John F. Kennedy l’any 1963, es signà un acord el qual permetia travessar la frontera. En aquella època, la sala d’espera de l’estació situada a la Friedrichstrasse, coneguda com El palau de les llàgrimes o "Tränenpalast", va tenir un rol molt important.
Caiguda del mur i reunificació
La nit del 9 de novembre de 1989 caigué el mur de Berlín després de les fugides dels ciutadans de Berlín cap a occident per les fronteres d’Hongria i la URS viscudes mesos abans. La ciutat sencera i tot el país ho varen celebrar. A partir d’aquell dia, els ciutadans de l’antiga RDA pogueren tornar-se a moure lliurement.
Amb la reunificació d’Alemanya el 3 d’octubre de 1990 Berlín tornà a convertir-se en la capital d’Alemanya. Des de 1999, la ciutat és la seu del Govern federat i centre de la política alemanya. El Parlament es reuneix a l’antiga seu del Govern, restaurada per Sir Norman Foster i inaugurada el 19 d’abril de 1999.
La cúpula de vidre s’ha convertit en l’atracció dels berlinesos i turistes de tot el món. Al gener del 2000, amb motiu de la Berlinale, s’inaugurà el Sony Center i completà la remodelació del centre del Potsdamer Platz.
Trobareu més informació i detalls sobre la història de Berlín a •www.wikipedia.org.
La informació següent està disponible en els idiomes:
ALPADIA Berlin • D-10827 Berlin • Hauptstraße 23/24
+49 30 7811076 • • Plànol de la ciutat
